Què som i què és la cultura són dues qüestions freudianes i, així doncs, essencials i fonamentals pel coneixement de l’ésser humà. Les respostes a aquestes preguntes no falten en l’àmbit cultural, des de les pròpies de les religions a les d’algunes ciències, passant per les de la filosofia, la antropologia i la política. Però totes i cadascuna de les propostes dels erudits difereixen d’allò que descobreix la psicoanàlisi i, en primer lloc, Sigmund Freud (1856-1939). Així és perquè la disciplina que va inaugurar el primer psicoanalista al començament d’un nou segle no fa sèrie amb les anteriors, fet que obeeix a la també nova fonamentació clínica i ètica de la mateixa. Els fonaments psicoanalítics subverteixen els discursos ideològics i, per tant, els discursos de domini que encara existeixen i es propaguen indiscriminadament malgrat els descobriments de Freud. Només cal recordar, en aquest sentit, les pernicioses variants del discurs de l’Amo, entre les quals es troba el pseudo discurs Capitalista, que han causat i causen estralls a la dignitat del subjecte-del-desig, qüestions d’estructura que va formalitzar i aclarir Jacques Lacan (1901-1981) amb la matematització dels quatre discursos existents (l’esmentat discurs de l'Amo, discurs Histèric, discurs Universitari i discurs del Psicoanalista).

En aquesta xerrada-col·loqui pretenem donar llum al desig de l’ésser humà en relació al sentit i funció del conjunt de les seves produccions, des de la espiritualitat a la ciència passant per l’art i la filosofia pràctica, així com a les idees i objectes que conformen el mercat de consum de l'època hipermoderna que s'albira fruit dels avenços tecnològics i la deflació de l’operador estructural del complex d’Èdip que és la Funció-del-Pare.