Una pretensió frustrada (O de la psicoanàlisi de l'art segons Liliana Montanaro)

Encara que la psicoanàlisi té en la clínica el seu específic camp d’actuació, ningú mínimament interessat per la disciplina que va inaugurar Sigmund Freud (1856-1936) no pot sorprendre's que els psicoanalistes tractin qüestions que no pertanyen a aquest àmbit.

I és que de la mateixa manera que els descobriments psicoanalítics han influït decididament en moltes àrees de la cultura (en l'anàlisi textual, l'estètica, la sociologia, la semiologia cinematogràfica, etc.), resulta lògic que, al seu torn, alguns psicoanalistes s'interessin per aquestes matèries, i que, sense altra pretensió que no sigui la científica, intentin demostrar que alguns dels seus aspectes crucials són molt difícils d'advertir mitjançant l'aplicació d'altres instruments teòrics.